HABITATGE familiar I divorci

Què fem amb l’habitatge familiar propietat dels dos en cas de ruptura de la parella o divorci?

Aquesta es una pregunta molt habitual que se’ns planteja al despatx i a la que intentarem donar-li resposta de la forma mes entenidora possible.

1. Llogar. Si cap dels dos vol viure en l’habitatge però si que vol conservar la propietat, el lloguer es una molt bona opció ja que conserves patrimoni i reps una renta mensual. S’ha de tenir en compte que això suposarà una relació permanent amb la teva ex-parella ja que teniu una propietat en comú que requereix de certes gestions. Tot i que aquesta solució resulta econòmicament molt atractiva es dóna molt poc en la pràctica pel component personal al que s’ha fet referència.

2. Extinció del condomini i novació de la hipoteca. Es la situació que més es produeix a la pràctica. Quan un dels membres de la parella vol quedar-se amb la propietat en exclusiva, aquest concepte legal ens facilita una resposta fantàstica. Amb la extinció del condomini un cedeix la seva part a l’altre a canvi d’una compensació econòmica per part de l’altre propietari. El que es queda amb  la propietat paga AJD que suposa entre el 0,5% i l’1% tot i que es pot negociar i pagar-lo per meitats. També s’ha de tenir en compte que hem de fer una novació d’hipoteca i el banc ha d’estar-hi d’acord tot i què normalment exigirà endurir les condicions del préstec o la garantía. Això genera gastos de Notari, Registre, Gestoria i comissió de novació si està prevista a l’escriptura d’hipoteca. Per a formalitzar aquesta solució han d’estar d’acord els dos propietaris.

3. Vendre a un tercer. Es molt més car fiscalment ja que el comprador haurà de pagar ITP (entre un 6 i un 10%). Per a aquesta solució han d’estar d’acord els dos propietaris.

4. Vendre el 50% de la propietat. Unilateralment i sense comptar amb el consentiment de l’altre copropietari un pot vendre la seva part. Darrerament estan proliferant empreses que compren proindivís, però lògicament ho fan per guanyar diners per la qual cosa paguen un preu molt inferior al de mercat. Econòmicament no es una bona opció però en aquestes qüestions no se’ns escapa que en ocasions intervenen altres factors més personals per a pendre decisions i el fet de que la decisió es pugui prendre de forma unilateral pot ser determinant.

5. Venda judicial. Procediment de divisió de la cosa comú. Procediment llarg, car i complicat. Es ven en subasta pública i no tenim cap mena de control sobre el preu.